Si m'haguessin dit que moriria un diumenge els hi hagués dit << per descomptat >>. El diumenge sempre ha sigut un dia de ressaca, no només d'alcohol o altres substàncies, si no, també, de ressaca vital per una vida no satisfactòria. La fatalitat em va arribar, o més ben dit, va començar casant-me amb un home sense trempera. Tot i això, va tenir-ne la suficient com per engendrar-me un fill. Al principi, en la nostra relació tot eren flors i violes, però va ser quan vaig conèixer la seva germana que vaig descobrir que m'agradaven molt més les flors. Per desgràcia meva, ell també va fer els seus descobriments.
El diumenge va començar com un festiu qualsevol, un magnífic dia per anar a passejar amb la família. Jo duia un vestit beix amb una rebeca de color blanc os i el meu marit un pul·lòver blau Raf i uns pantalons grisos, que causaven una bona combinació amb la camisa blanca que duia. El meu estimat Jesús portava la versió en miniatura del pul·lòver del seu pare, acompanyat de una jaqueta i uns pantalons marrons que el feien quedar molt elegant, juntament amb les vambes vermelles. Tots junts vam anar a menjar al Balmoral. Tenia por que el Josep hagués descobert el meu secret perquè des de feia unes setmanes s'havia tornat molt distant, el temor era el pa de cada dia i jo no sabia com combatre'l. Un cop enllestit l'àpat vam anar a donar el volt pels aparadors, un dels quals em va deixar completament embadalida pels jerseis que hi havia, el meu cos es va rejovenir davant de tants colors; però el toc d'atenció del Josep em va fer tornar a tocar de peus a terra. Sóc una dona adúltera i lesbiana. Tot seguit, ell va comprar el diari i vam aturar-nos a seure en una plaça, on el Jesús i jo vam mirar-nos una vella que donava veces als coloms. El Josep, en canvi, estava absort amb la lectura del diari, els seus ulls resseguien les línies, no m'adreçava ni un sol cop la mirada, ni a mi, ni al nen. Tot i això, li va donar al nen les pàgines amb dibuixos perquè no el molestés. Al cap d'una estona quan tornàvem a casa per dinar ell seguia amb el maleït diari, així que vaig explotar. << Es pot saber què et passa que et passes tots l'estona llegint el diari?>> la seva resposta va ser molt eloqüent, <<...>> i la meva encara més. << ets un collons de dropo, reacciona!>>. Ell va seguir ignorant-me i jo em vaig sentir tan poca cosa que vaig començar a plorar. Em va consolar fer un petó al petit, almenys aquest sofriment es feia més lleu amb ell al meu costat.
Havent dinat, van venir el cosí i els tiets del nen. L'estimada cunyada. La fogosa amant anava amb els cabells recollits i vestida amb una faldilla beix que li arribava fins el genoll, s'adaptava a la perfecció amb la brusa de seda negre, la qual insinuava la voluptuositat d'aquelles sines que tants cops he acariciat amb les mans o el propi cos. Últimament havia abusat massa dels brioixos, però en conjunt continuava sent una dona que despertava els instints més bàsics dins meu. L'inici de la conversa havia sigut molt tens, n'estava segura que el meu marit sabia que passava quelcom entre nosaltres dues, però no podia evitar mirar-la amb desig. Els nens van anar a jugar a pilota al jardí i els majors vam gaudir de la nostra incomoditat a la sala. La reunió dominical es va veure interrompuda per culpa d'uns plors que vam sentir a fora, vaig sortir amb els cunyats a veure què passava. Per desgràcia, el meu fill havia pegat al nebot; jo el vaig pagar amb la mateixa moneda, perquè vegi que si et passes de llest sempre hi haurà algú disposat a posar-te al teu lloc. Quan vaig veure que les llàgrimes sortien dels seus ulls em vaig adonar que el càstig havia sigut excessiu (devien ser els nervis), li vaig agafar la maneta i vam tornar tots cap a la sala. Un cop a dins, em vaig trobar el gandul del Josep fumant un puro fastigós que omplia tota la casa de fum. Vaig pensar que si ara el burxava potser descobriria què cony li passava pel cap, a més, estant amb la família no gosaria fer-me mal. << Els nens eren al pati matant-se i tu aquí tan tranquil...>>, la cunyada amb va frenar. << No et posis així dona, per controlar uns nens no fa falta un exèrcit >>. Jo li vaig replicar: << Però és que ja n'estic tipa que ignori tot el que passa al seu voltant >>. Poc després, m'adono del que he dit és una bestiesa, realment, el que em fa por és que sàpiga el que passa. Al cap de poc la família de la seva germana marxa cap a casa seu, ella em posa un paperet d'amagatotis a la butxaca indicant-me quan hi haurà “l'autèntica” reunió familiar. El Josep aprofita que no ha de fer més vida social per mirar el futbol, justament quan volia mirar-me Los puentes de Madison a La 2. Li vaig dir: << mirem la pel·lícula que començaran a La 2 que és molt romàntica >>. Ell em va mirar i respongué: << Estic mirant el futbol, no m'atabalis >>. Vaig anar a la cuina perquè amb aquell homenot no s'hi podia parlar.
Un cop a la cuina, vaig rememorar el canvi més significatiu de la meva vida: el dia que vaig anar a veure la germana del Josep perquè em trobava molt poc apreciada pel pare del meu fill. En aquell moment no m'agradaven les dones, ni havia pensat mai que em poguessin agradar, però ens vam fondre en una abraçada i de sobte ella em va tocar al pubis... Primer vaig reaccionar amb sorpresa i espant, però la seva mà, tocant-me, era el millor que m'havia passat mai. Ella em va dir que no tingués por, que el seu marit tampoc la desitjava, que per alguna cosa érem cunyades.
Tot era tan diferent al principi amb el Josep, ara, la meva pròpia vida s'havia convertit amb una presó. No hi havia escapatòria. Al final vaig posar-me a plorar, en aquell instant va entrar el Jesuset i digué: << No ploris mamà! >>. Almenys encara hi havia motius per continuar viva. Llavors ell va anar a mirar la tele amb el seu pare. Mentrestant, em vaig limitar a fer el sopar. Després a menjar-lo. Vam fer la sobretaula acompanyats d'una pel·lícula de dibuixos animats molt divertida, que no va arrencar cap somriure al Josep, però que va encantar al nen. A continuació, feien un thriller per adults a la tele i vam enviar al nen al llit perquè ja tocava. Jo finalment vaig cansar-me que el Josep no em digués res i li vaig dir << Josep, què et passa? Saps que em pots dir qualsevol cosa >>. Ell em va mirar amb una cara desencaixada i va dir-me << Mira... La veritat és que fa dies que la meva mentalitat ha canviat... Si et dic la veritat, odio la vida d'un vulgar humà! >>, jo me'l vaig mirar estranyada i vaig replicar-li << però què cony t'empatolles? >>. Ell va anar tranquil·lament cap al rebost i va tornar amb un consolador de color negre de 33 cm, després es dirigí al jardí i va tornar amb una nina. Va posar la nina sobre la llar de foc. S'havia tornat completament boig, va començar a parlar a la nina << estimada, aquesta nit aconseguirem el nostre objectiu, acabar amb la bruixa horrible! Junts anirem amb els altres i dominarem el món! Ho farem amb l'arma de la malvada! >>. Va alçar el consolador a l'aire i va començar a fer galls com un soldat àrab que es prepara pel combat. Jo desesperada vaig dir: << Amor meu, no és el que et penses! El faig servir per fer allioli! Què li passa al món?>>. Després ell va tancar el televisor i va començar a cridar tot de coses incomprensible. Jo no sabia com reaccionar davant d'aquest desconcert i vaig intentar trucar algú, qui fos, però un objecte de 33 cm va impactar contra el meu crani. Repetidament. Ell anava cridant coses incomprensibles, crec que parlava d'una estranya secta. Jo estava estabornida i no em podia defensar. En tot cas, els cops van parar al cap d'un minut. La vida se m'havia escapat, juntament amb altres substàncies per l'obertura de l'esfínter. Va portar-me fins al sot, d'on suposo que havia tret la nina, i el va eixamplar, llavors va tirar el meu cos a dins. Em va enterrar, mentre ho feia queien llàgrimes dels seus ulls. El que em va estranyar més, era la nina, que l'estava ajudant a colgar-me.
El diumenge va començar com un festiu qualsevol, un magnífic dia per anar a passejar amb la família. Jo duia un vestit beix amb una rebeca de color blanc os i el meu marit un pul·lòver blau Raf i uns pantalons grisos, que causaven una bona combinació amb la camisa blanca que duia. El meu estimat Jesús portava la versió en miniatura del pul·lòver del seu pare, acompanyat de una jaqueta i uns pantalons marrons que el feien quedar molt elegant, juntament amb les vambes vermelles. Tots junts vam anar a menjar al Balmoral. Tenia por que el Josep hagués descobert el meu secret perquè des de feia unes setmanes s'havia tornat molt distant, el temor era el pa de cada dia i jo no sabia com combatre'l. Un cop enllestit l'àpat vam anar a donar el volt pels aparadors, un dels quals em va deixar completament embadalida pels jerseis que hi havia, el meu cos es va rejovenir davant de tants colors; però el toc d'atenció del Josep em va fer tornar a tocar de peus a terra. Sóc una dona adúltera i lesbiana. Tot seguit, ell va comprar el diari i vam aturar-nos a seure en una plaça, on el Jesús i jo vam mirar-nos una vella que donava veces als coloms. El Josep, en canvi, estava absort amb la lectura del diari, els seus ulls resseguien les línies, no m'adreçava ni un sol cop la mirada, ni a mi, ni al nen. Tot i això, li va donar al nen les pàgines amb dibuixos perquè no el molestés. Al cap d'una estona quan tornàvem a casa per dinar ell seguia amb el maleït diari, així que vaig explotar. << Es pot saber què et passa que et passes tots l'estona llegint el diari?>> la seva resposta va ser molt eloqüent, <<...>> i la meva encara més. << ets un collons de dropo, reacciona!>>. Ell va seguir ignorant-me i jo em vaig sentir tan poca cosa que vaig començar a plorar. Em va consolar fer un petó al petit, almenys aquest sofriment es feia més lleu amb ell al meu costat.
Havent dinat, van venir el cosí i els tiets del nen. L'estimada cunyada. La fogosa amant anava amb els cabells recollits i vestida amb una faldilla beix que li arribava fins el genoll, s'adaptava a la perfecció amb la brusa de seda negre, la qual insinuava la voluptuositat d'aquelles sines que tants cops he acariciat amb les mans o el propi cos. Últimament havia abusat massa dels brioixos, però en conjunt continuava sent una dona que despertava els instints més bàsics dins meu. L'inici de la conversa havia sigut molt tens, n'estava segura que el meu marit sabia que passava quelcom entre nosaltres dues, però no podia evitar mirar-la amb desig. Els nens van anar a jugar a pilota al jardí i els majors vam gaudir de la nostra incomoditat a la sala. La reunió dominical es va veure interrompuda per culpa d'uns plors que vam sentir a fora, vaig sortir amb els cunyats a veure què passava. Per desgràcia, el meu fill havia pegat al nebot; jo el vaig pagar amb la mateixa moneda, perquè vegi que si et passes de llest sempre hi haurà algú disposat a posar-te al teu lloc. Quan vaig veure que les llàgrimes sortien dels seus ulls em vaig adonar que el càstig havia sigut excessiu (devien ser els nervis), li vaig agafar la maneta i vam tornar tots cap a la sala. Un cop a dins, em vaig trobar el gandul del Josep fumant un puro fastigós que omplia tota la casa de fum. Vaig pensar que si ara el burxava potser descobriria què cony li passava pel cap, a més, estant amb la família no gosaria fer-me mal. << Els nens eren al pati matant-se i tu aquí tan tranquil...>>, la cunyada amb va frenar. << No et posis així dona, per controlar uns nens no fa falta un exèrcit >>. Jo li vaig replicar: << Però és que ja n'estic tipa que ignori tot el que passa al seu voltant >>. Poc després, m'adono del que he dit és una bestiesa, realment, el que em fa por és que sàpiga el que passa. Al cap de poc la família de la seva germana marxa cap a casa seu, ella em posa un paperet d'amagatotis a la butxaca indicant-me quan hi haurà “l'autèntica” reunió familiar. El Josep aprofita que no ha de fer més vida social per mirar el futbol, justament quan volia mirar-me Los puentes de Madison a La 2. Li vaig dir: << mirem la pel·lícula que començaran a La 2 que és molt romàntica >>. Ell em va mirar i respongué: << Estic mirant el futbol, no m'atabalis >>. Vaig anar a la cuina perquè amb aquell homenot no s'hi podia parlar.
Un cop a la cuina, vaig rememorar el canvi més significatiu de la meva vida: el dia que vaig anar a veure la germana del Josep perquè em trobava molt poc apreciada pel pare del meu fill. En aquell moment no m'agradaven les dones, ni havia pensat mai que em poguessin agradar, però ens vam fondre en una abraçada i de sobte ella em va tocar al pubis... Primer vaig reaccionar amb sorpresa i espant, però la seva mà, tocant-me, era el millor que m'havia passat mai. Ella em va dir que no tingués por, que el seu marit tampoc la desitjava, que per alguna cosa érem cunyades.
Tot era tan diferent al principi amb el Josep, ara, la meva pròpia vida s'havia convertit amb una presó. No hi havia escapatòria. Al final vaig posar-me a plorar, en aquell instant va entrar el Jesuset i digué: << No ploris mamà! >>. Almenys encara hi havia motius per continuar viva. Llavors ell va anar a mirar la tele amb el seu pare. Mentrestant, em vaig limitar a fer el sopar. Després a menjar-lo. Vam fer la sobretaula acompanyats d'una pel·lícula de dibuixos animats molt divertida, que no va arrencar cap somriure al Josep, però que va encantar al nen. A continuació, feien un thriller per adults a la tele i vam enviar al nen al llit perquè ja tocava. Jo finalment vaig cansar-me que el Josep no em digués res i li vaig dir << Josep, què et passa? Saps que em pots dir qualsevol cosa >>. Ell em va mirar amb una cara desencaixada i va dir-me << Mira... La veritat és que fa dies que la meva mentalitat ha canviat... Si et dic la veritat, odio la vida d'un vulgar humà! >>, jo me'l vaig mirar estranyada i vaig replicar-li << però què cony t'empatolles? >>. Ell va anar tranquil·lament cap al rebost i va tornar amb un consolador de color negre de 33 cm, després es dirigí al jardí i va tornar amb una nina. Va posar la nina sobre la llar de foc. S'havia tornat completament boig, va començar a parlar a la nina << estimada, aquesta nit aconseguirem el nostre objectiu, acabar amb la bruixa horrible! Junts anirem amb els altres i dominarem el món! Ho farem amb l'arma de la malvada! >>. Va alçar el consolador a l'aire i va començar a fer galls com un soldat àrab que es prepara pel combat. Jo desesperada vaig dir: << Amor meu, no és el que et penses! El faig servir per fer allioli! Què li passa al món?>>. Després ell va tancar el televisor i va començar a cridar tot de coses incomprensible. Jo no sabia com reaccionar davant d'aquest desconcert i vaig intentar trucar algú, qui fos, però un objecte de 33 cm va impactar contra el meu crani. Repetidament. Ell anava cridant coses incomprensibles, crec que parlava d'una estranya secta. Jo estava estabornida i no em podia defensar. En tot cas, els cops van parar al cap d'un minut. La vida se m'havia escapat, juntament amb altres substàncies per l'obertura de l'esfínter. Va portar-me fins al sot, d'on suposo que havia tret la nina, i el va eixamplar, llavors va tirar el meu cos a dins. Em va enterrar, mentre ho feia queien llàgrimes dels seus ulls. El que em va estranyar més, era la nina, que l'estava ajudant a colgar-me.
